ARQUIN-FAD organitza la setena edició d'Arquinset – Setmana d'Arquitectura, que se celebrarà a Barcelona entre els dies 23 i 31 d'octubre del 2013 (tots dos inclosos).
“Capacitats, somnis i limitacions que avui ja no depenen només de la seva organització i el seu potencial endogen, sinó també del lloc que ocupa davant els fluxos mundials de capital, mercaderies, informació i persones. Ara bé, aquest paisatge ha deixat en llegat a les generacions Cada societat reflecteix al paisatge les seves capacitats, els seus somnis i les seves limitacions. venidores en forma de realitats construïdes i d'espais transformats, els quals constitueixen, alhora, patrimoni i càrrega, potencial i límit. Així, si bé és cert que cada societat veu reflectit al territori el seu present, no ho és menys que ha d'arrossegar també amb l'herència dels qui l'han precedida. La sentència bíblica segons la qual els fills pagaran per les virtuts i els pecats dels pares és particularment certa en matèria de paisatge”.
Oriol Nel·lo «Herències territorials, exploracions geogràfiques i designis polítics». A: Schulz-Dornburg, Júlia. Ruïnes modernes. Una topografia del lucre. Barcelona: Àmbit, 2012.
«Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat» és una reflexió sobre el llegat de la construcció especulativa i abandonada a Espanya. La recent implantació massiva d'enclavaments d'oci, complexos turístics i residencials de tota mena ha transformat vastes regions de la costa i fins i tot ha arribat a les províncies interiors. L'ocàs prematur de molts d'aquests assentaments a causa de l'esclat de la bombolla se'ns presenta amb imatges inquietants perquè reflecteixen la incongruència entre la vida curta de l'especulació immobiliària –avortada per causes tècniques– i les seqüeles físiques perdurables. El fenomen del totxo espanyol i el seu desenllaç funest ha engendrat la proliferació d'un nou tipus de paisatge a mig construir que es podria anomenar paisatge de lucre.
Hi ha moltes classes de ruïnes i els seus significats són múltiples. Un edifici en decadència amb vegetació en auge no sol deixar l'espectador impassible. El seu estat incomplet és summament suggeridor i es reconstrueix en l'imaginari com a objecte que marca el pas del temps, com a element tràgic, monument malenconiós o simbiosi romàntica entre la natura i l'ésser humà. Les edificacions a mig construir que formen part d'aquesta reflexió són ruïnes una mica diferents. Es tracta de construccions especulatives que mai no es van acabar i, per tant, mai van complir la seva funció d'aixoplugar ningú. ¿Significa que la seva manca d'història –mai no van allotjar habitants i res no va transcórrer entre els seus murs– les converteix en residus obsolets sense possibilitats de transformació? O acabaran representant alguna cosa que pot tenir sentit o valor?
La indignació, la preocupació, la fascinació i altres reaccions que poden sorgir davant de la dimensió real de la persecució implacable del benefici privat sense consideració pels béns comuns, del menyscapte dels valors ambientals, patrimonials, estètics i econòmics del paisatge, de la falta de voluntat dels poders públics per tallar els usos espuris del territori, serien estèrils si no estiguessin acompanyades d'un propòsit: organitzar-se per intervenir. Les realitats físiques creades pel boom immobiliari són aquí per quedar-s'hi. Constituiran una herència amb què nosaltres i les generacions futures haurem de inevitablement bregar durant llargues dècades. Tota pretensió de negar aquesta realitat, de desconèixer-la o d'erradicar-la no pot ser res més que escapisme o quimera. Haurem, doncs, de dotar-nos dels instruments disciplinaris i administratius adequats per intervenir sobre aquestes realitats i reconduir-les en la mesura que sigui possible cap a formes més sostenibles, eficients i equitatives d'usar el territori. Aquesta voluntat de gestió ha d'anar acompanyada de la resolució de promoure transformacions polítiques, socials i econòmiques que evitin la depredació del territori.
Davant d'aquesta situació, la setmana d'Arquinset es dedicarà a analitzar i proposar iniciatives, reflexions i solucions vinculades als paisatges ruïnosos de la postbombolla. La voluntat d'Arquinset, al llarg dels propers tres anys, és implantar una consciència més gran de la temàtica i, des de la transversalitat del multidisciplinari, crear una base de dades de coneixement, anàlisi i propostes que puguin ajudar a evitar que el territori continuï degradant-se i promoure'n l'ordenació a partir de principis de protecció dels valors del paisatge, sostenibilitat ambiental i equitat social. Arquinset vol llançar aquesta iniciativa des d'una base àmplia i diversa on hi caben veus divergents i propostes diferents de docents, professionals, estudiants, activistes i analistes. El camp professional vol ser igual d'ampli i inclou sociòlegs, artistes, urbanistes, economistes, geògrafs, periodistes, arquitectes, advocats, antropòlegs. La fórmula de presentació serà mixta; al llarg de la setmana hi haurà conferències i taules rodones, un taller sobre un cas d'estudi amb una visita pícnic al lloc de projecte i una exposició.
Confiem que la setmana temàtica «Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat» sigui enriquidora, apassionant, controvertida i interessant i que fomenti el pensament crític per ajudar-nos a transitar des d'una topografia del lucre cap a una geografia voluntària que beneficiï el conjunt de la societat.
Per Julia Schulz-Dornburg, arquitecta i comissària d'Arquinset 2013

Per Julia Schulz-Dornburg, arquitecta i comissària d'Arquinset 2013

ARQUIN-FAD organitza la vuitena edició d'Arquinset que es va celebrar a Barcelona els dies 24 i 25 d'octubre del 2014, amb una trobada per a la “Creació d'una base de dades pública dels cadàvers immobiliaris” i un taller: “Documenta des del aire” organitzat per Basurama.
Es va complementar amb la pre-estrena el 20 de novembre del documental «Cases Buides» sobre les conseqüències del boom immobiliari (guió Marisol Soto Romero i realització Manuel Muñoz Monterde).
La voluntat d'Arquinset, al llarg de tres anys, és la d'implantar una consciència més gran de la temàtica i, des de la transversalitat del multidisciplinari, crear una base de dades de coneixement, anàlisi i propostes que puguin ajudar a evitar que el territori continuï degradant-se i promoure'n l'ordenació a partir de principis de protecció dels valors del paisatge, sostenibilitat ambiental i equitat social. Arquinset vol llançar aquesta iniciativa des d'una base àmplia i diversa on hi caben veus divergents i propostes diferents de docents, professionals, estudiants, activistes i analistes.
Dins dels múltiples fenòmens derivats de la crisi econòmica i financera, la rellevància dels desenvolupaments urbanístics abandonats i el seu impacte al territori encara no han estat abordats. Sembla que la manca d'informació és un dels principals obstacles en la transformació o reciclatge d'aquestes topografies de lucre. La manca de dades sobre la mesura i la dimensió del conflicte territorial i econòmic produït per l'esclat de la bombolla immobiliària apunten a cert proteccionisme i evidencia l'escassa voluntat de cercar solucions i actuar amb responsabilitat política i empresarial davant la considerable dimensió del fracàs i les seqüeles.
El 2013, Arquinset va organitzar una sèrie de conferències i debats sobre la banalització del paisatge, sobre el model d'especulació que no s'esgota i sobre l'estranya fascinació de l'incomplet. Un inventari fotogràfic de la construcció especulativa abandonada a Espanya i un taller cas d'estudi d'una urbanització abandonada a Saragossa van completar el programa.
El segon any de “Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat” vol exposar i discutir projectes i actuacions en aquests llocs abandonades i presentar fórmules de gestió per a ells. Una anàlisi de les propostes en curs posa en evidència la dificultat d'elaborar estratègies de transformació per a aquestes “ruïnes modernes” sense tenir dades contrastades sobre la seva dimensió i impacte territorial. A hores d'ara aquesta informació no existeix com a base de dades contrastada i sembla que tampoc no hi ha intenció ni interès a crear-la a nivell estatal.
El que sí que hi ha són petites iniciatives a les universitats, als mitjans de comunicació i a les plataformes de moviments socials que es dediquen a analitzar l'impacte social, econòmic, cultural, ambiental i territorial de les despulles de la bombolla. Són petits think-tanks on s'elaboren metodologies d'anàlisi per poder traçar transformacions potencials per a aquests paisatges postbombolla. Aquest any, el 2014, ens agradaria donar veu i visibilitat a alguns d'aquests laboratoris a la setmana d'Arquinset.
Per Julia Schulz-Dornburg, arquitecta i comissària d'Arquinset 2014

Per Julia Schulz-Dornburg, arquitecta i comissària d'Arquinset 2014